És l’espai més reduït i càlid del conjunt, i podia superar els 40 o 50 graus centígrads de temperatura ambient, acompanyada de vapor abundant. En termes moderns, seria el més semblant a una “sauna”. L’aire s’escalfava en un forn situat en una sala annexa, i es transmetia cap al caldari a través d’un hipocaust, o sigui, una cambra subterrània connectada amb el forn. Al caldari hi havia una petita piscina situada a l’angle sud-est de la cambra, que és poc fonda i, com en banys musulmans, no presenta grades d’accés.

Una canal de ceràmica vidriada encastada en un dels murs servia per facilitar la circulació d’aire calent provinent de l’hipocaust.

Diverses intervencions arqueològiques a la fi del segle XX han permès conèixer la complexitat constructiva del caldari, el forn i l’hipocaust, que encara avui mantenen alguns interrogants sobre el seu funcionament.