La sala tèbia o tepidari per força era en un punt intermedi del recorregut, entre la zona més calenta i la més freda. Es tracta d’una sala més àmplia, la segona més gran després de l’apoditeri.  Aquí els usuaris es refeien de la calor extrema (si venien del caldari) o del fred intens (si venien del frigidari), i podien conversar-hi, rebre massatges o fins i tot menjar i beure.
El terra connectava per sota amb l’hipocaust del caldari,

per a mantenir-hi una temperatura agradable. La sala està coberta amb volta de canó i presenta al sector sud una galeria de tres arcs sostinguts per columnes, amb el terra lleugerament més elevat. Atenent a la mida i disposició de l’espai, sembla que les monges caputxines (antigues propietàries de l’espai) l’havien utilitzat com a cuina del seu convent.