El vestuari o apoditeri és la sala amb més personalitat del conjunt. Els usuaris dels banys entraven i sortien per aquest espai, on, a més, conversaven i es canviaven de roba. De planta centralitzada i contorn quadrangular, està presidida per una petita piscina octogonal envoltada de columnes, i es projecta a l’exterior amb una llanterna igualment octogonal sostinguda per arcades i columnes.

Als capitells, hi abunden decoracions vegetals i animals, que s’interpreten com referències simbòliques al paradís terrenal cristià. La coberta està construïda principalment amb pedra volcànica, i s’hi distingeixen diverses obertures de tipus andalusí. L’apoditeri donava pas o sortida (segons el sentit de la visita) a la sala del frigidari. L’aparença actual de l’espai és fruit de la restauració practicada entre 1929 i 1932, quan s’obrí al públic.